Model d'escola pedagògica i inclusiva

En aquesta entrada parlaré d'algunes aportacions pedagògiques clàssiques que guien el procés d'ensenyament aprenentatge i vertebren metodològicament la unitat didàctica. Les teories d'aquests autors en molts aspectes continuen sent vàlides, unes altres formen part de l'evolució de l'educació al nostre país i en uns altres del nostre entorn. Sigui com fora, el docent té l'obligació de continuar formant-se al llarg de tota la seua vida i millorar i aprendre cada dia.

A l'escola d'infantil seguirem un enfocament pedagògic constructivista, que es basa en l'educació des d'experiències i vivències personals significatives per a l'alumnat. Els centres d'interès que proposa Decroly, o la metodologia Montessori, on les xiquetes i els xiquets aprenen de forma manipulativa, seran estratègies essencials en el desenvolupament de la unitat didàctica relacionada amb el tema de l'alimentació.

No vull passar per alt la importància de les etapes evolutives de Piaget, pel que fa al desenvolupament cognitiu, que, per al nivell de 3 anys, és el preoperacional. És a dir, existeix un desenvolupament gradual del llenguatge i de la capacitat de pensar en forma simbòlica. El discent és capaç de pensar en operacions contínues de manera lògica en una direcció. I mostra dificultats en veure el punt de vista d'una altra persona.

Vygotski suposa un altre eix intel·lectual innegable, en aquest sentit, els processos de socialització, la interacció social, o la importància de l'ambient ens ajudaran a comprendre millor el llenguatge egocèntric de la xiqueta i el xiquet pròpia del període preescolar.

Finalment reiterar el compromís amb el model d'escola pedagògica i inclusiva, que persegueix el desenvolupament màxim de tot l'alumnat, així com la dotació de recursos humans i materials, en els casos en els quals existisquen necessitats educatives especials.

La piràmide de l'alimentació

Aquesta entrada descriu una de les apostes fonamentals de la unitat didàctica, ja que la piràmide alimentària és un aprenentatge imprescindible. És per això, que incorporo moltes activitats diferents per a reforçar els coneixements essencials i afermar-los, per exemple, el mural, o el jclic. Però la piràmide treballa simultàniament altres continguts de les àrees d'educació infantil, ja que per exemple, els productes de la piràmide s'incorporen a diferents prestatges, que reben noms diferents i fan referència a figures geomètriques, o posicions a dalt, a baix, vèrtex, etc.

La piràmide de l'alimentació saludable indica la freqüència de consum dels grups d'aliments. Ací les xiquetes i els xiquets tenen una guia amb una distribució del consum diari, setmanal i ocasional dels aliments.

D'una banda, a la base es troben els productes més necessaris com ara hortalisses, oli d'oliva i fruites fresques. El setmanal fa referència al consum d'ous, carn magra i peix entre altres. Pel que fa al vèrtex apareixen els dolços, que han de menjar-se de forma ocasional.

L'aigua, o la realització d'activitat física diària també són dos aspectes essencials per a una vida saludable. El nostre cos necessita tots els aliments, però no a tots els necessita per igual, per això hem d'organitzar molt bé la compra setmanal i donar-li a cada aliment el pes que la dieta diària i la piràmide alimentària ens recomana.

Un altre aspecte saludable és fer cinc menjars al dia i evitar els sopars copiosos abans de ficar-nos al llit. És a dir, el desdejuni i l'esmorzar han de ser els menjars més importants, com ara el menjar al migdia, ja que coincideixen amb els moments que el cos té un major rendiment i consum de calories.

Un últim assumpte que vull esmentar és l'organització dels aliments realitzant compres programades en funció dels menjars, amb suficient previsió i anticipació, la qual cosa ens ajuda a mantenir un millor equilibri i respectar la piràmide alimentària. El problema en els hàbits alimentaris moltes vegades és una qüestió relacionada amb els estils de vida.

Som el que mengem

Dir que som el que mengem és una certesa. És evident que una alimentació sana ens ajuda a sentir-nos més enèrgics, forts i a eliminar possibles molèsties. En el cas de les alumnes i els alumnes cal prestar especial atenció a la seua etapa de desenvolupament i incorporar una diversitat d'aliments amb propietats nutricionals adequades a les seves necessitats. Per exemple, les amanides, l'ideal és incorporar un gran nombre d'ingredients, perquè quan incorporem fruites, verdures o hortalisses amb colors més intensos i cridaners, normalment solen correspondre's amb ingredients que tenen alt contingut en antioxidants.

L'escola és un espai propici per al desenrotllament social i cultural. Cada entorn és una oportunitat per a vehicular valors i principis afavorint l'aprenentatge de l'alumnat. Som hereus d'una tradició cultural mil·lenària que té com referent la dieta mediterrània i això s'ha de valorar.

El menjador escolar ha de ser un espai que evite l'ús dels productes processats i els aliments rics en greixos i begudes ensucrades. L'elaboració dels menús escolars ha de tindre en compte les necessitats de les xiquetes i els xiquets. Un menú saludable és aquell que manté un equilibri calòric i incorpora productes de qualitat.

La gastronomia és un aspecte central per al coneixement de l'entorn, amb la vinculació al comerç de proximitat i els productes de l'horta valenciana. Les fruites i les verdures constituïxen una oportunitat per a l'aprenentatge d'hàbits alimentaris saludables des de l'entorn educatiu.

Aleshores hem d'evitar la disparitat de criteris i treballar de forma coordinada amb les famílies i la resta de professors per a obtenir una resposta unificada en diferents contextos.

Com a conclusió final vull ressenyar que a l'hora d'educar en hàbits alimentosos, no és tant prohibir com posar límits, és a dir, la piràmide alimentària ens mostra que tots els aliments són importants, però cadascun en la seva justa mesura.