Sapere Aude

En aquesta entrada vull ressaltar la idea que tanca la locució llatina "sapere aude", perquè considero que atrevir-se a saber és un posicionament imprescindible davant la vida. I tal vegada, el assoliment més gran que puguem aconseguir com a docents és precisament, el de transmetre aquesta inquietud existencial a les alumnes i els alumnes. Aquesta reflexió va més enllà de la idea de la unitat didàctica sobre l'alimentació i se circumscriu com una actitud vital que l'alumnat pot aprendre per a desembolicar-se en aquesta i altres matèries.

 La reflexió ve al fil del paper que han de tenir en educació els TICS, que sens dubte són una gran contribució i una forma de vertebrar el procés d'ensenyament aprenentatge. No obstant això, crec que en un temps en el qual el sistema educatiu considera a les professores i professors mers mediadors en el procés d'ensenyament aprenentatge, existeix el risc que finalment aquests siguin substituïts per les mateixes tecnologies.

 No es tracta d'una continuació del clàssic de Kubrick, ni d'una delirant visió distòpica de l'univers de Yorgos Lanthimos. No, el que podem constatar és com les universitats comencen a reduir costos econòmics abaratint sous i especialistes, amb la imposició de programes acadèmics que circulen en el sentit contrari de les necessitats de la societat i les necessitats de l'alumnat. Estic pensant en un canvi de llarg abast que ens permeti donar resposta a reptes tan seriosos per a la humanitat com l'ecològic. En aquest sentit el que mengem té molt a veure amb la manera en què ens relacionem amb el medi ambient.

Però sóc optimista, perquè crec que el que veritablement ens permet construir-nos com a persones és precisament la relació humana amb els altres i amb l'entorn. Vivim temps líquids i individualistes on els valors comunitaris i la relació amb la naturalesa no gaudeixen de bona salut, però crec que són l'única solució per a afrontar un canvi educatiu profund.

 Des de la meva pròpia experiència, amb algunes hores de vol a la meva esquena, en tirar la vista enrere, la qual cosa recordo d'una forma més vívida de tots els anys d'estudi, són precisament les experiències de vida de les professores i professors. Crec que l'etapa d'infantil és una oportunitat inigualable per a forjar estratègies de desenvolupament humà sostenible que tinguin com a resultat adults conscienciats amb qüestions transcendentals per a tota la humanitat.

Escola Comunitària

Els centres d'educació infantil i primària passen per un moment d'especial dificultat com a conseqüència dels canvis socials que travessa el sud de la província d'Alacant dins d'un context autonòmic i nacional posterior a la crisi, amb realitats socioeconòmiques desiguals i una situació d'infrafinançament que ha afectat l'estat de benestar i en particular a la inversió pública en educació.

L'escola és sovint un reflex dels processos de transformació social, de fet, tal vegada el desafiament més gran dels centres educatius en els pròxims anys sigui afrontar amb èxit reptes com el de la immigració, l'exclusió social i la pobresa, els casos de marginalitat, la desmotivació, el fracàs escolar, l'absentisme, la participació familiar en el procés educatiu, la falta d'hàbits saludables, o l'encaix de l'escola dins del sistema productiu.

Per això, s'ha d'apostar per una escola inclusiva que ofereixi una educació de qualitat a tots els alumnes i alumnes en el context de la diversitat conforme a LOE/LOMQE i, entenc que el plantejament per a afavorir la igualtat d'oportunitats i la participació passa per l'impuls d'un model d'Escola Comunitària.

Els centres escolars han de vincular-se a les estructures territorials i locals promovent la participació, implicació i compromís dels estudiants amb la comunitat. Aquest és un aspecte decisiu d'intervenció socioeducativa que aborda elements centrals en la seva formació i desenvolupament com a persones i ciutadans. Independentment del tipus i modalitat de projecte que es treballe, crec necessària tant la conformitat i coordinació de totes les instàncies implicades, com també una formació de professors i estudiants en clau comunitària, així com uns requeriments de planificació, gestió, metodologia i avaluació, a fi de garantir adequats nivells de qualitat educativa en els processos i resultats.

Pel que fa als hàbits saludables, que és el tema de la meva unitat didàctica, el compromís comunitari ha de ser inequívoc, perquè cal partir de la mateixa realitat, des dels recursos locals de proximitat que són alhora elements d'identitat. I una cosa tan senzilla com eliminar les màquines de "vending", i reduir els productes processats i la brioixeria industrial afavorint el consum de fruita i verdura ja suposa un canvi transcendental en els hàbits de consum de les nenes i els nens. El coneixement de l'entorn, de la realitat gastronòmica, de les fruites autòctones, no és tampoc un assumpte menor, ja que converteixen en significativa l'experiència amb aquesta proximitat. Crec que des de la perspectiva d'escola comunitària cal treballar en aquest tipus d'iniciatives, a enfortir les connexions de l'escola amb les granges locals, els cultius, les àrees naturals i la gastronomia saludable que es deriva de la nostra horta.

Expressió artística

En aquesta ocasió parlaré de l'oportunitat que ens brinda l'educació infantil per a reforçar els aspectes artístics, que són expressió natural en les nenes i nens. En efecte, l'escola ha de ser una oportunitat per a aproximar a l'alumnat a un continu de tècniques, models, idees,  en definitiva, tots els recursos suficients per a deslligar l'expressió artística.

 L'aportació de Fracesco de Bartolomeis, amb el seu clàssic: "El color dels pensaments i dels sentiments" constitueix una guia inigualable per a desenvolupar els processos creatius a l'aula. La inspiració dels grans de la pintura, amb l'acostament a diferents formes de captar la realitat, com si d'alguna manera, a través d'aquestes formes de mirar poguéssim captar altres formes de crear. 

Aquells que hem treballat en infantil som testimonis de la capacitat artística de les nostres alumnes i alumnes, amb gran domini de diferents tècniques i una gran capacitat per a enfrontar-se a la singular qüestió de crear. I és que l'art és una forma d'expressar sentiments i una forma de comunicar-nos amb els altres. 

Aleshores, s'entrellacen alhora aspectes de l'observació amb emocions i sentiments, la qual cosa veiem des de la finestra s'entrellaça amb el que sentim. Les nenes i els nens són observadors nats, amb una gran capacitat de captar la realitat i de posar-la amb diferents tècniques sense una altra pretensió que la d'expressar-se, per aquest motiu moltes de les seves creacions gaudeixin d'una llibertat absoluta. No és només que a través de l'art puguem conèixer millor a l'alumnat, que també, sinó que les mateixes alumnes i alumnes poden conèixer-se millor així mateixos i expressar sentiments i emocions.

La unitat didàctica que proposo incorpora la dimensió artística des de la temàtica de l'alimentació. Les alumnes i els alumnes tenen l'oportunitat de dibuixar fruites de proximitat, també de crear un mural de la piràmide alimentària, i fins i tot participar en un teatre animat per fruites i verdures. En definitiva, l'art és també una manera de representar l'entorn, de reconèixer-lo i de reconèixer-nos a nosaltres mateixos dins. En aquest sentit, la forma en què presentem els aliments a les nenes i els nens no és un tema menor. Hem d'aprofitar qualsevol circumstància per a crear i els propis plats, la decoració i la presentació de les fruites és un element d'acció significatiu que ens acosta al món de les nenes i els nens.

Els tres porquets

Inicio aquesta entrada amb una reflexió entorn de la idea de felicitat, ja que és un dels temes que solen portar a col·lació les famílies quan se'ls pregunta sobre el futur de les nenes i els nens.

Totes, en un gran percentatge solen respondre que desitgen que les seues filles i fills siguin abans de res feliços. Crec que aquest és un dels errors de base del sistema educatiu, en centrar l'atenció en una idea de felicitat, que dista molt de ser un plantejament filosòfic entorn de la idea del que suposa ser una dona o un home; un plantejament antropològic previ a la idea de felicitat, visualitzant erròniament una felicitat emparentada a la idea del plaer.

Certament per a ser feliç primer cal ser bo, però pocs arriben a establir la bondat com un principi a través del qual poder construir una felicitat veritable. És per això, que tinc el ferm convenciment de la utilitat dels contes de fades, que el genial Bruno Bettelheim va exposar de forma brillant en el seu assaig "psicoanàlisi dels contes de fades", del qual ressenyo a continuació alguns aspectes interessants emparentats amb la idea de posposar la recompensa com a principi per a formar una voluntat basada en l'esforç i el sacrifici.

“Els tres porquets ensenyen a nenes i nens, de forma divertida i alhora mitjançant recursos dramàtics, que no hem de ser mandrosos ni prendre'ns les coses a la lleugera, perquè si ho fem, podem perir. Els plans i previsions intel·ligents combinats amb l'ardu treball ens faran vèncer fins i tot al nostre enemic més feroç: el llop”.

“Les cases que construeixen els tres porquets són símbols del progrés en la història de la humanitat: des d'una barraca sense cap estabilitat, a una de fusta, arribant finalment a la sòlida casa de maons. Des del punt de vista intern, les accions dels porquets mostren el progrés des de la personalitat dominada per l'això fins a la personalitat influenciada pel super-jo, però controlada essencialment pel jo”.

“En viure d'acord al principi de plaer, els dos porquets petits busquen la gratificació immediata sense pensar en absolut en el futur ni en els perills que implica la realitat, encara que el mitjà doni mostres de maduresa en intentar construir una casa una mica més substancial que el petit”.

Una de les activitats que plantejo en la unitat didàctica sobre l'alimentació és precisament el teatre-conte titulat "Els Pickies". Representació teatral en la qual un grup de fruites i verdures anomenades les "Pickies" inicien una revolució verda per a salvar la humanidad de la invasió "Xocol". Es tracta d'una idea original, en la qual he seguit algunes de les pautes que incorporen els contes, amb la rivalitat, o la tensió que provoca fer el correcte o lliurar-se al principi de plaer. Com és una visió contemporània, a més de la pròpia dicotomia entre les fruites i la brioixeria industrial he incorporat altres elements d'actualitat com el paper valerós dels personatges femenins, o la tendresa dels masculins.

Reflexions sobre l'autoconeixement

Quins són els factors interns que influeixen en el desenvolupament de l'autoconeixement?
L'autoconeixement seria el coneixement de si mateix. Aspectes com l'autonomia, l'autocontrol, autoestima estarien relacionats amb aquest concepte. De la mateixa manera, el temperament, un tret de naturalesa biològica. Possibilitaria unes formes conductuals o unes altres. Les variables personals comprendrien competència motriu, desenvolupament lingüístic i cognitiu, comprensió de regles socials i personalitat.

Quins són els factors externs?

Els factors externs tindrien a veure amb la família, context cultural, social, variables educatives, relació amb els cuidadors. Tot això emmarcat dins d'un procés de socialització.

Quin pes o intensitat li atribueixes a cadascun d'aquests factors en el desenvolupament de l'autoconeixement i l'autoestima en el nen?

Realment tant l'extern com l'intern són factors importants en el desenvolupament de nenes i nens. Independentment del pes de cadascun dels factors per si mateix. Que en alguns casos pot ser decisiu i en uns altres no tant. Per exemple, un determinat temperament pot ser compensat, si es canalitza bé des del punt de vista conductual i educacional. I pot ocórrer el mateix per a un context desfavorable, en el qual malgrat les dificultats prevalgui un enfocament assertiu i educatiu adequat.
Els determinismes sociològics o psicològics són plantejaments academicistes, que intenten explicar realitats globalment. Però l'individu sempre té un marge de maniobra, unes vegades més ampli i altres menys. Som el resultat de la tradició, l'atzar i la llibertat individual.

La rivalitat entre naturalesa i ambient és un tema clàssic en la literatura científica. El meu propòsit en portar aquest tema aquí és precisament denunciar el setge publicitari de la indústria alimentària. Nenes i nens indefensos estan exposats permanentment a continguts en els quals guanya la batalla allò que els perjudica en termes de salut i benestar mediambiental. 

Les famílies han de jugar un paper determinant i controlar aquests continguts per a evitar conductes alimentàries de conseqüències desastroses. Perquè part del coneixement d'un mateix és reconèixer els processos de funcionament del cos i els aliments que permeten el millor funcionament de l'organisme aportant les vitamines i elements nutricionals fonamentals per a la vida. És per això, que hem de treballar aquest element individualment, però també en grup, quan realitzem celebracions i incorporem diferents aliments.

La creativitat

En aquesta entrada parlarem de la creativitat, per això arrencarem de la definició de Ken Robinson, un dels autors d'avantguarda en la matèria que diu sobre aquest tema: "la creativitat és un procés molt pràctic. Hi ha moltes nocions falses sobre la creativitat. Una d'elles és que tot es basa en deixar-se anar, que ser creatiu és fer qualsevol cosa que se't passi pel cap. Jo defineixo la creativitat com el procés de tenir idees originals que aportin valor".

La complexitat del món en el qual vivim requereix estratègies d'adaptació permanents que incorporin la novetat i l'eficàcia entre els seus processos. Aquests dos elements serien l'ADN de la creativitat. I en bona mesura constitueix un punt de referència enfront dels desafiaments als quals haurà de fer front la humanitat en el futur.

Això vol dir que la inventiva és imprescindible en l'educació bàsica per a enfortir un nou tipus de respostes. Aquest plantejament tracta de repensar el propi coneixement des d'un punt de vista creatiu per a donar solucions diferents a problemes com per exemple el del canvi climàtic. Perquè evidentment si mantenim la perspectiva actual estem condemnats al fracàs.

Si analitzem els casos d'èxit personal, professional, empresarial, acadèmic, etcètera, al final ens trobem amb una recepta que incorpora aquestes dues característiques bàsiques pròpies de la creativitat. Exemple il·lustratiu d'això serien algunes de les personalitats més influents del segle XX en diferents camps, podem citar a: Igor Stravinski, Sigmund Freud, Pablo Picasso. Encara que també un cas tan actual com el de Ferrà Adrià en el món de la cuina d'autor.

La importància de la creativitat radica al seu torn en el fet de ser un bon antídot contra la frustració perquè respecta les inclinacions naturals dels nens tenint en compte les seves preferències així com les habilitats que els fan singulars. De manera que condueix a la realització personal i en última instància a la felicitat.

Podem ser creatius en qualsevol circumstància, per exemple, quan presentem els plats de fruites i verdures, o quan col·loquem la taula. Sabem que durant els menjars despleguem molts altres sentits a més de la vista i el gust. Ser creatius en el context de la unitat didàctica sobre l'alimentació saludable és repensar el paper de les fruites i les verdures. Dotar de significat i experiència personal els sabors, olors i colors de l'entorn. Les nenes i els nens d'infantil en el segon cicle són molt creatius i necessiten aprendre des d'aquesta dimensió de joc i fantasia.

Treball per racons

En aquesta entrada parlarem del treball per racons, una metodologia habitual en educació infantil que al seu torn, comença a ser un instrument d'ensenyament aprenentatge emprat en altres trams educatius i com a eina per a l'abordatge de les necessitats educatives especials.

Quant al tema de l'alimentació, els racons ofereixen innombrables possibilitats de treball. Des del clàssic supermercat, on podem incorporar aquests elements de proximitat que es corresponen amb productes locals com la taronja o la carxofa, o fins i tot l'hort escolar, que és en si mateix un racó amb característiques ambientals particulars on les nenes i els nens poden participar en els processos de cultiu bàsics i el seu manteniment.

Vista com a projecte, la nostra unitat permet utilitzar la classe com un tot, on trobem diferents espais, amb recursos com la piràmide alimentària, o pictogrames amb els noms de fruites i verdures, que al seu torn ajuden a treballar el vocabulari i el coneixement de l'entorn.

El treball per racons és una proposta metodològica que fa possible la participació activa dels nens en la construcció dels seus coneixements. No és un concepte tancat, sinó que engloba aspectes com a joc lliure, treballs manipulatius, desenvolupament social, desenvolupament afectiu i aprenentatge.

Els racons de treball són molt útils per a treballar en infantil, perquè permeten el treball globalitzat. A més dels racons habituals que solem trobar a les aules, com el racó de l'ordinador, o el centre d'interès del projecte, també és possible introduir elements d'innovació, per exemple, el racó de la por és una oportunitat perquè els alumnes i les alumnes resolguin els seus conflictes personals i puguin tornar a l'activitat. És un espai al qual les nenes i els nens acudeixen quan existeix alguna preocupació. Després el docent pot preguntar què ocorre, com van les coses, etc. I observar com van resolent i autogestionant aquest malestar que a vegades dificulta el procés d'ensenyament aprenentatge. Parar esment als aspectes emocionals és una oportunitat per a resoldre dificultats i construir des de la fortalesa emocional i afectiva.

A més a més, aquesta metodologia és útil per a treballar amb alumnat amb necessitats educatives de suport específic, per exemple, l'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista. Per als quals l'estructuració espacial i temporal és la fórmula de treball més adequada.