Els tres porquets

Inicio aquesta entrada amb una reflexió entorn de la idea de felicitat, ja que és un dels temes que solen portar a col·lació les famílies quan se'ls pregunta sobre el futur de les nenes i els nens.

Totes, en un gran percentatge solen respondre que desitgen que les seues filles i fills siguin abans de res feliços. Crec que aquest és un dels errors de base del sistema educatiu, en centrar l'atenció en una idea de felicitat, que dista molt de ser un plantejament filosòfic entorn de la idea del que suposa ser una dona o un home; un plantejament antropològic previ a la idea de felicitat, visualitzant erròniament una felicitat emparentada a la idea del plaer.

Certament per a ser feliç primer cal ser bo, però pocs arriben a establir la bondat com un principi a través del qual poder construir una felicitat veritable. És per això, que tinc el ferm convenciment de la utilitat dels contes de fades, que el genial Bruno Bettelheim va exposar de forma brillant en el seu assaig "psicoanàlisi dels contes de fades", del qual ressenyo a continuació alguns aspectes interessants emparentats amb la idea de posposar la recompensa com a principi per a formar una voluntat basada en l'esforç i el sacrifici.

“Els tres porquets ensenyen a nenes i nens, de forma divertida i alhora mitjançant recursos dramàtics, que no hem de ser mandrosos ni prendre'ns les coses a la lleugera, perquè si ho fem, podem perir. Els plans i previsions intel·ligents combinats amb l'ardu treball ens faran vèncer fins i tot al nostre enemic més feroç: el llop”.

“Les cases que construeixen els tres porquets són símbols del progrés en la història de la humanitat: des d'una barraca sense cap estabilitat, a una de fusta, arribant finalment a la sòlida casa de maons. Des del punt de vista intern, les accions dels porquets mostren el progrés des de la personalitat dominada per l'això fins a la personalitat influenciada pel super-jo, però controlada essencialment pel jo”.

“En viure d'acord al principi de plaer, els dos porquets petits busquen la gratificació immediata sense pensar en absolut en el futur ni en els perills que implica la realitat, encara que el mitjà doni mostres de maduresa en intentar construir una casa una mica més substancial que el petit”.

Una de les activitats que plantejo en la unitat didàctica sobre l'alimentació és precisament el teatre-conte titulat "Els Pickies". Representació teatral en la qual un grup de fruites i verdures anomenades les "Pickies" inicien una revolució verda per a salvar la humanidad de la invasió "Xocol". Es tracta d'una idea original, en la qual he seguit algunes de les pautes que incorporen els contes, amb la rivalitat, o la tensió que provoca fer el correcte o lliurar-se al principi de plaer. Com és una visió contemporània, a més de la pròpia dicotomia entre les fruites i la brioixeria industrial he incorporat altres elements d'actualitat com el paper valerós dels personatges femenins, o la tendresa dels masculins.