Escola Comunitària

Els centres d'educació infantil i primària passen per un moment d'especial dificultat com a conseqüència dels canvis socials que travessa el sud de la província d'Alacant dins d'un context autonòmic i nacional posterior a la crisi, amb realitats socioeconòmiques desiguals i una situació d'infrafinançament que ha afectat l'estat de benestar i en particular a la inversió pública en educació.

L'escola és sovint un reflex dels processos de transformació social, de fet, tal vegada el desafiament més gran dels centres educatius en els pròxims anys sigui afrontar amb èxit reptes com el de la immigració, l'exclusió social i la pobresa, els casos de marginalitat, la desmotivació, el fracàs escolar, l'absentisme, la participació familiar en el procés educatiu, la falta d'hàbits saludables, o l'encaix de l'escola dins del sistema productiu.

Per això, s'ha d'apostar per una escola inclusiva que ofereixi una educació de qualitat a tots els alumnes i alumnes en el context de la diversitat conforme a LOE/LOMQE i, entenc que el plantejament per a afavorir la igualtat d'oportunitats i la participació passa per l'impuls d'un model d'Escola Comunitària.

Els centres escolars han de vincular-se a les estructures territorials i locals promovent la participació, implicació i compromís dels estudiants amb la comunitat. Aquest és un aspecte decisiu d'intervenció socioeducativa que aborda elements centrals en la seva formació i desenvolupament com a persones i ciutadans. Independentment del tipus i modalitat de projecte que es treballe, crec necessària tant la conformitat i coordinació de totes les instàncies implicades, com també una formació de professors i estudiants en clau comunitària, així com uns requeriments de planificació, gestió, metodologia i avaluació, a fi de garantir adequats nivells de qualitat educativa en els processos i resultats.

Pel que fa als hàbits saludables, que és el tema de la meva unitat didàctica, el compromís comunitari ha de ser inequívoc, perquè cal partir de la mateixa realitat, des dels recursos locals de proximitat que són alhora elements d'identitat. I una cosa tan senzilla com eliminar les màquines de "vending", i reduir els productes processats i la brioixeria industrial afavorint el consum de fruita i verdura ja suposa un canvi transcendental en els hàbits de consum de les nenes i els nens. El coneixement de l'entorn, de la realitat gastronòmica, de les fruites autòctones, no és tampoc un assumpte menor, ja que converteixen en significativa l'experiència amb aquesta proximitat. Crec que des de la perspectiva d'escola comunitària cal treballar en aquest tipus d'iniciatives, a enfortir les connexions de l'escola amb les granges locals, els cultius, les àrees naturals i la gastronomia saludable que es deriva de la nostra horta.